Tot va començar quan vam decidir comprar un pis al barri vell de Girona. Vaig veure que tenia un paviment que desconeixia i el meu pare, que era paleta de professió, em va dir que era mosaic hidràulic. Aquest pis fou construït els anys 30 per un constructor que utilitzava els mosaics sobrants d’altres obres, per això actualment hi tenim una barreja de diversos fabricants.

Vam començar a fer les obres fent còrrer alguns envans, això va fer necessari buscar peces per pavimentar les estances.
El primer taller de mosaic on vaig anar va ser a Saleccti, que estava situat a Salt. En aquest cas l’operari, en Josep, feia mosaic llis, marmolejats i panots, quasibé no feia mosaic emprant les trepes. Aquest ens va adreçar a un altre fabricant de Taialà (un barri de Girona) on vam contactar amb en Cristobal, que era un antic treballador del senyor Cos, que havia sigut un soci de l’empresa Paviments Julià.

El fet de veure aquestes dues persones fent mosaic em va captivar de tal manera que en el moment de fer les obres de casa vaig recopilar una peça de cada model perquè em sabia greu llençar-les.

Després de dos anys em vaig assabentar que en Josep de Salt havia plegat, així que vaig decidir adquirir tots els estris i poc després vaig fer el mateix amb les eines d’en Cristobal.

L’última gran adquisició va ser a Paviments Julià, una de les fàbriques amb més prestigi de la província de Girona. Va ser gràcies al seu propietari, Joan Planes, que em va lliurar molts motlles i trepes.

I això és el que sempre he procurat fer, recopilar tota classe de material relacionat amb el mosaic hidràulic, ja sigui catàlegs, imatges, rajols o eines.

Pel que fa a l’aprenentatge el vaig iniciar amb en Josep Negre. Ell em va formar en la producció de peces llises, marmolejats i panots. Poc després es va presentar al taller l’Alfonso Fajula, antic operari de mosaic que va començar a treballar a Paviments Julià als 14 anys. L’Alfonso va iniciar la seva trajectòria professional fent mosaic hidràulic i tot seguit fent terratzo, fins a arribar a ser cap de mecànics. L’Alfonso no tan sols ens ha transmès els coneixements per la producció del mosaic i ha fet diverses millores mecàniques per evitar que la feina sigui tan feixuga, sinó que com a persona m’ha contagiat la il•lusió pel mosaic hidràulic i cal dir que si no fos per ell es podria dir amb tota certesa que hauria desaparegut aquesta professió de les terres gironines.

A la pàgina web tenim un apartat que es diu Una ullada al passat on compartim catàlegs antics, imatges de diferents tipus de mosaics, fotos antigues de tallers… etc, perquè no es quedin en l’oblit i així podem impedir que es perdi el llegat que ens van deixar. Per aquest motiu us animem a participar en aquesta idea on podrem disposar d’una base de dades públiques de la que tothom podrà fer ús sense cap mena de restricció.